Fa temps que tinc aquest bloc però que no hi escric.
Des de l'última entrada ha passat moltes coses a la meva vida, com per exemple ser mare de dues precioses criatures. Això porta molta feina i poc temps per dedicar-me a escriure, entre altres coses.
Fa un temps, però, m'han vingut al cap reflexions i pensaments que m'agradaria compartir.
De fet, al juny (o així) ja vaig fer-ne un petit resum a Instagram. Des d'aquell dia també han passat coses però torno a tenir aquella sensació de benestar, tranquil·litat... no sé com dir-ho...d'estar bé amb mi mateixa, de saber agrair el que tinc. Tot i això no vol dir que tingui preocupacions ni mals dies. Simplement miro de buscar el costat positiu de les coses.
M'ha costat molt sentir-me així. Sento que estic canviant. M'estic fent gran? La crisi dels 40 però en plan positiu?
No sé el què és, però les petites coses que ens agraden i que fem van sumant moments, records, cançons, persones....que quan hi pensem se'ns dibuixa un somriure a la cara.
Al llarg de la vida vivim moments de tota mena. Més fàcils o més difícils, alegres o tristos... i jo, com tothom, he tingut els meus.
De tots ells n'aprenen coses i de com tirar endavant. També ens fan ser com som, com ens prenem la vida i com la vivim. Això no treu cap que en determinats moments ho poguem canviar.
Els canvis a vegades costen i fan por. Ens costa sortir de la zona de confort. A mi em passa i força. Ara, però, tinc ganes de fer coses que potser un temps enrere no hagués fet. Quines? No ho tinc clar. Només penso que són coses noves que em poden fer estar bé amb mi mateixa. No calen grans canvis. No cal canviar de feina ni deixar-ho tot. Potser començar una cosa nova mentre fas la resta de coses i potser la nova et porta un altre lloc que fa que en provis d'altres i en deixis d'antigues.
Aquests dies estic recuperant música que feia temps que no escoltava, he conegut persones que m'estan fent descobrir coses noves en mi, d'alguna manera retrobar-me amb gent que fa temps que no veig o recuperar alguna afició llunyana.
Tot i que no he canviat molts aspectes de la meva vida, jo em noto diferent. No sé si totes les idees que últimament em corren pel cap les acabaré duent a terme però el simple fet de tenir-les, idear-les i pensar-les em fa sentir bé.
I crec que per avui ja n'hi ha prou. Espero haver-me explicat i no haver-me'n anat per les branques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada